La percepción de la
realidad es bien distinta cuando la percibimos personalmente en cada lugar que
visitamos. No hace falta que nos lleguen las imágenes por TV de países pobres y
subdesarrollados, para darnos cuenta de la miseria que hay más allá de nuestra
acomodada sociedad en la que vivimos. La pobreza existe porque es un negocio
para los que la combaten, la subsistencia de millones de seres humanos bajo la
atroz necesidad de sobrevivir, genera riqueza para una jauría de humanos
hábilmente maquillados de buenas intenciones. La pobreza extrema existe desde
los albores de la humanidad pero no la vemos “in situ” hasta que nos
encontramos cruelmente con ella. En los magníficos y exóticos viajes a la
India, Tailandia, Camboya o en otros países del continente africano o
Latinoamérica, encontramos una realidad bien distinta a los folletos
turísticos, de ahí que nos ubiquen en un resort, donde se tienen todas las
comodidades, seguridad y, por supuesto, la ignorancia que nos aleja de
realidades susceptibles de herir sensibilidades. Pero no hace falta alejarnos
tanto, ciudades como París, Barcelona, Madrid y tantas otras grandes urbes,
están rodeadas de miseria, incrustada en las periferias de las metrópolis y
alejada de la otra realidad que nos separa de ella. Un submundo que hacemos
ajeno a nuestra vida o simplemente pasamos de puntillas para evitar enjuiciar
razonamientos que, a nuestro entender, no va con nosotros. Es bueno recordar
nuestro origen humano, hábil sobreviviente y único animal racional capaz de
hacer lo impensable para estar en el lugar más alto de la pirámide social.
La percepció de la
realitat és ben diferent quan la percebem personalment a cada lloc que visitem.
No cal que ens arribin les imatges per TV de països pobres i subdesenvolupats,
per adonar-nos de la misèria que hi ha més enllà de la nostra acomodada
societat en què vivim. La pobresa existeix perquè és un negoci per als qui la
combaten, la subsistència de milions d'éssers humans sota l'atroç necessitat de
sobreviure, genera riquesa per a una munió de humans hàbilment maquillats de
bones intencions. La pobresa extrema existeix des dels albors de la humanitat
però no la veiem "in situ" fins que ens trobem cruelment amb ella. En
els magnífics i exòtics viatges a l'Índia, Tailàndia, Cambodja o en altres
països del continent africà o Llatinoamèrica, trobem una realitat ben diferent
als fullets turístics, per aquest motiu ens situïn en un resort, on es tenen
totes les comoditats, seguretat i, per descomptat, la ignorància que ens
allunya de realitats susceptibles de ferir sensibilitats. Però no cal
allunyar-nos tant, ciutats com París, Barcelona, Madrid i tantes altres grans
urbs, estan envoltades de misèria, incrustada a les perifèries de les
metròpolis i allunyada de l'altra realitat que ens separa d'ella. Un submón que
fem aliè a la nostra vida o simplement passem de puntetes per evitar enjudiciar
raonaments que, al nostre entendre, no va amb nosaltres. És bo recordar el
nostre origen humà, hàbil supervivent i únic animal racional capaç de fer
l'impensable per estar en el lloc més alt de la piràmide social.
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario