Hoy es un día gris con signos de absoluta monotonía, unos
dirían que ciertamente triste, apagado, un día dejado al amparo de las plomizas
horas que nacen y mueren constantemente. Para mí es un día donde la luz llega
por igual a todos los ojos, y al alma a unos pocos enamorados de estos días de
otoño. El Sol es el que más sombras te da a pesar de su luminosidad, quien te
deslumbra y no te deja ver más allá de las transparencias del agua, más allá de
la infinidad de un día gris. Sólo la niebla impide ver el bosque con su
quebradizo estallido de colores.
Avui és un dia gris amb signes d’absoluta monotonia, uns
dirien que certament trist, apagat, un dia deixat a l’empara de les plomisses
hores que neixen i moren constantment.
Per mi és un dia on la llum arriba per igual a tots els ulls, i a
l’ànima a uns pocs enamorats d’aquests dies de tardor. El Sol és el que més
ombres et dóna malgrat la seva lluminositat, qui t’enlluerna i no et deixa
veure més enllà de les transparències de l’aigua, més enllà de la infinitat
d’un dia gris. Només la boira impedeix veure el bosc amb el seu trencadís
esclat de colors.
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario