sábado, 2 de marzo de 2013

TODA LA NOCHE...







Ha estado cayendo toda la noche, como si fueran estrellas, ángeles de vida…
Esta mañana todavía llueve y el cielo a ras de mar es de un plomizo metalizado…
Hace frío y la soledad acompaña las calles mojadas, donde el agua se abre camino estos últimos días de invierno...
Pienso en la infinidad de tu mirada, perdida como yo, entre el rumor del aire, este viento suave que sacude el follaje y que rehúye de la calma...
Llueve, sonríe la vida bajo la tierra, llueve y se hace más vivo el recuerdo que dentro de mí late con fuerza...


Ha estat caient  tota la nit, com si fossin estels, ángeles de vida…
Aquest matí encara plou i el cel a ras de mar és d’un plom metal·litzat...
Fa fred i la soledat acompanya els carrers mullats, on  l’aigua s’obre camí aquests darrers dies d’hivern...
Penso amb l’infinitat  de la teva mirada, perduda com jo, al brogit de l’aire, aquest vent suau que sacseja el fullatge i que defuig de la calma...
Plou, somriu la vida sota la terra, plou i es fa més viu el record que dins meu batega... 

Dalmy Gascón

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Lunas hechas de palabras