TE QUIERO A MI MANERA...

Te quiero a mi manera, que es amor sin compartir, a la vera del tiempo que nos moldeó, como moldea el viento la suave arena de la duna en el desierto…
A veces solo son excusas, pequeños detalles para justificar lo que no es verdad, celos sin razón de ser, ausencias imaginadas, un subterfugio de dudas inventadas, cuando no hay nada que ocultar ni pregunta que responder…
Y sin embargo, me dices que quieres irte, echar a volar…  que quieres ser libre, para poder respirar…
Y me quedo con todos los años que te he querido, con los miedos, las incertidumbres, los besos, la costumbre…
Con toda mi juventud entregada a ti, las ilusiones, el futuro, las ganas de ser feliz…

Pero el río de la vida me ha arrastrado al olvido, a aprender a vivir sin ti, a irte olvidando sin quererlo… y a dejar que el tiempo lo cure todo, aunque tu ausencia me siga haciendo sufrir… 

T’estimo a la meva manera, que és amor sense compartir, a la vora del temps que ens va modelar, com modela el vent la suau sorra de la duna al desert ...
De vegades només són excuses, petits detalls per justificar el que no és veritat, gelosia sense raó de ser, absències imaginades, un subterfugi de dubtes inventats, quan no hi ha res a amagar ni pregunta que respondre ...
I no obstant això, em dius que vols anar-te'n, que vols volar ... que vols ser lliure, per poder respirar ...
I em quedo amb tots els anys que t'he estimat, amb les pors, les incerteses, els petons, el costum ...
Amb tota la meva joventut lliurada a tu, les il•lusions, el futur, les ganes de ser feliç ...

Però el riu de la vida m'ha arrossegat  a l'oblit, a  aprendre  a  viure sense  tu,  a anar-te’n oblidant sense voler ... i a deixar que el temps ho curi tot, encara que la teva absència em segueixi fent patir ... 

Dalmy Gascón