viernes, 30 de agosto de 2013
COMO LA MAÑANA GRIS...
Como la mañana gris que se llena de luces del alba, llegaste a mí para cruzar el umbral de mi alma… Como el ébano de los besos de tus labios y tu piel de jazmín oliendo a madrugada… como un ángel clavaste la luz de tu mirada en mis apagados ojos abatidos por la soledad.
Cielo, vida, sol… la chica de mis días. Te quiero ojos de luna, como nunca he querido… si te pierdo, dejará de latir mi corazón…
Com un matí gris que s'omple de llums de l'alba, vas arribar a mi per creuar el llindar de la meva ànima... Com el banús dels petons dels teus llavis i la teva pell de gessamí fent olor a matinada... com un àngel vas clavar la llum de la teva mirada als meus apagats ulls abatuts per la solitud.
Cel, vida, sol... la noia dels meus dies. T'estimo ulls de lluna, com mai he estimat ... si et perdo, deixarà de bategar el meu cor...
Dalmy Gascón
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

No hay comentarios:
Publicar un comentario