Esta tarde he buscado tus
labios para encontrar en ellos la magia de tus besos, he vuelto a respirar
cuando has pronunciado mi nombre enredado en el sonido de tus palabras. He vuelto
a sentir el abrazo para que pueda andar por los caminos de la esperanza...
Esta tarde he vuelto a
despertar de la madrugada más absoluta y fría del invierno, a sentir el calor
de tus manos en mis débiles mejillas de hombre cansado... Y aunque tus ojos no
dibujen mariposas de papel en el cielo de los míos, me siento menos solo, menos
olvido y más amado.
Por qué discutimos si
sabes que te quiero, que aunque no pueda estar contigo, nadie se interpone
entre los dos, por eso... Esta tarde he vuelto a sentirme vivo y a la vez,
desolado...
Aquesta tarda he buscat els teus llavis per trobar-hi la màgia dels teus
petons, he tornat a respirar quan has pronunciat el meu nom enredat en el so de
les teves paraules. He tornat a sentir l'abraçada perquè pugui caminar pels
camins de l'esperança...
Aquesta tarda he tornat a despertar de la matinada més absoluta i freda
de l'hivern, a sentir la calor de les teves mans en les meves febles galtes
d'home cansat... I encara que els teus ulls no dibuixen papallones de paper al
cel dels meus, em sento menys sol, menys oblit i més estimat.
Per què discutim si saps que t'estimo, que encara que no pugui estar amb
tu, ningú s'interposa entre els dos, per això... Aquesta tarda he tornat a sentir-me
viu i alhora, desolat...
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario