DICEN QUE NADA QUEDA...

Dicen que nada queda cuando dejamos de existir, pero no es cierto, al margen de creencias religiosas, lo cierto es que quedan muchas cosas, sino para la eternidad, si para un tiempo lejano en el futuro. Y es que queda todo aquello que hemos realizado en vida, ya sea en el campo cultural, deportivo o social, quedan aquellas cosas que hicimos y que transcendieron en la sociedad contemporánea en la cual hemos vivido. Quedamos en la memoria de nuestros seres queridos, en cada diminuta historia que han sido nuestras vidas. Hace algunos años animado por mis hijas e hijo, empecé a escribir mis memorias, todos tenemos nuestra particular memoria, nuestra pequeña historia que contar, y cada una de ellas es un mundo sorprendente, único y no menos importante que las biografías de grandes personajes, algo que debería quedar en la herencia de nuestras generaciones venideras. Personalmente este ejercicio de recordar, hurgar  en el subconsciente, buscar momentos gráficos, visitar lugares casi olvidados y transformados por el paso de los años, ha sido, lo confieso, un buen ejercicio terapéutico. Lo recomiendo, porque cada uno de nosotros tenemos una personal historia que contar, que dejar a nuestros seres más próximos y queridos. No necesariamente tiene que materializarse en un libro, los soportes informáticos son una buena herramienta para dejar constancia gráfica y por escrito.

Diuen que res queda quan hem deixat d'existir, però no és cert, al marge de creences religioses, la veritat és que queden moltes coses, sinó per a l'eternitat, si per un temps llunyà en el futur. I és que queda tot allò que hem realitzat en vida, ja sigui en el camp cultural, esportiu o social, queden aquelles coses que vam fer i que van transcendir en la societat contemporània en la qual hem viscut. Quedem a la memòria dels nostres éssers estimats, en cada diminuta història que han estat les nostres vides. Fa alguns anys animat per les meves filles i fill, vaig començar a escriure les meves memòries, tots tenim la nostra particular memòria, la nostra petita història per explicar, i cadascuna d'elles és un món sorprenent, únic i no menys important que les biografies de grans personatges, cosa que hauria de quedar en l'herència de les nostres generacions futures. Personalment aquest exercici de recordar, furgar en el subconscient, buscar moments gràfics, visitar llocs gairebé oblidats i transformats pel pas dels anys, ha estat, ho confesso, un bon exercici terapèutic. El recomano, perquè cada un de nosaltres tenim una personal història per explicar, de deixar als nostres éssers més propers i estimats. No necessàriament ha de materialitzar-se en un llibre, els suports informàtics són una bona eina per deixar constància gràfica i per escrit.

Dalmy Gascón