En nada los caminos y las sendas de los
bosques se tapizaran de un fino manto de hojas. El equinoccio de otoño despoja
los árboles y alimenta las almas que se pierden en las nostalgias de
imaginarios mundos. Se desnuda la naturaleza, se ralentiza la savia, los ocres,
amarillos y ensangrentados rojizos cubren los bosques de hoja caduca. La luz
baña magistralmente la paleta de colores con la que el otoño pinta una de las
estaciones más bellas, camino de la transitoriedad hacia tiempos fríos,
escarchados y solitarios días grises… Y
miro tus ojos donde el otoño se refleja con besos de niebla y silencios.
En res els camins i les sendes dels boscos s’ompliran
d'un fi mantell de fulles. L'equinocci de tardor despulla els arbres i alimenta
les ànimes que es perden en les nostàlgies d'imaginaris mons. Es despulla la
naturalesa, s'alenteix la saba, els ocres, grocs i sagnants vermellosos
cobreixen els boscos de fulla caduca. La llum banya magistralment la paleta de
colors amb la qual la tardor pinta una de les estacions més belles, camí de la transitorietat
cap a temps freds, gebrats i solitaris dies grisos... I miro els teus ulls on
la tardor es reflecteix amb petons de boira i silencis.
Dalmy Gascón
No hay comentarios:
Publicar un comentario