¿Saben? Estoy cansado de los miedos de las miserias, de andar caminos que
no te llevan a ninguna parte, de deambular en las noches como polillas
alrededor de las farolas, de cómo se degrada la gente cuanto más humana se
convierte. ¿Y saben? Nunca se alcanza la luna, ni siquiera en sueños, que no te
vuelves rico trabajando, que si nadie
trabaja para ti nunca llevarás un céntimo en los bolsillos, que el
dinero se hace con otras artes y no con las manos. Estoy harto de las argucias que la vida
genera contra uno mismo, de que la sutil mirada de alguien te ablande el alma,
para luego clavarte los ojos por la espalda. Harto de que te dé plantón la
suerte, incluso, a veces, hasta la
muerte. Harto de suspirar anhelos y respirar angustias, de navegar en los mares
imaginarios y naufragar en mil arenas…
Sabeu? Estic cansat
de les pors de les misèries, de caminar camins que no et porten enlloc, de
passejar en les nits com arnes al voltant dels fanals, de com es degrada la
gent com més humana es converteix. I sabeu? Mai s'arriba a la lluna, ni tan
sols en somnis, que no et tornes ric treballant, que si ningú treballa per tu
mai duràs un cèntim a la butxaca, que els diners es fan amb altres arts i no
amb les mans. Estic fart de les argúcies que la vida genera contra un mateix,
que la subtil mirada d'algú t'estovi l'ànima, per després clavar-te els ulls a
l’espatlla. Fart que et doni plantada la sort, fins i tot, de vegades, la mort.
Fart de sospirar anhels i respirar angoixes, de navegar en els mars imaginaris
i naufragar en mil sorres...
Dalmy Gascón

No hay comentarios:
Publicar un comentario